Patrimoni natural i arquitectònic

Pedreguer té un patrimoni natural i arquitectònic de gran valor. Descobreix-lo!

Església de la Santa Creu

Església de la Santa Creu

És el monument històric i artístic més important de Pedreguer. Es tracta d’un Bé de Rellevància Local ubicat al centre urbà. Construït a principis del segle XV, les darreres intervencions arqueològiques realitzades en una part de l’edifici i en el solar del Repés, ens han aportat una valuosa informació sobre l’evolució del conjunt religiós i de Pedreguer. En el solar del Repés es documentà l’antic cementeri de la parròquia i en les obres de construcció de la nova casa abadia, es pogué estudiar el mur de tanca nord de l’església.

La reforma parroquial de 1574 ens aporta la data de naixement de l’Església que veiem actualment. Per la diferència d’estils arquitectònics es degué començar a construir per la façana seguint l’estil renaixentista, i posteriorment es realitzà la resta, adoptant característiques pròpies del Barroc.

La façana és un exponent poc comú de l’arquitectura clàssica a la Marina Alta ja que es troba estructurada en tres cossos. El primer cos representa l’entrada a l’edifici, el segon la imatge de Sant Bonaventura i el tercer una finestra emmarcada.

El campanar de l’església de Pedreguer es queda totalment integrant en la composició de la façana renaixentista i situat a la part dreta segons s’entra a l’edifici.

Aquest monument històric, conserva en el seu interior, un dels millors exemples de decoració amb la tècnica de l'esgrafiat, una tècnica que consisteix en posar dues capes de guix de diferents color una damunt l’altra. La decoració de les pilastres està formada per grotesc de caràcter vegetal i animal amb flors, branques, fruits, pardals, etc. La de la cúpula també és sobretot vegetal i figurada amb representacions d’éssers fantàstics com nereides* i amorets*. Tota aquesta decoració tan barroca s’ha conservat fins hui gràcies a una emblanquinada de l’interior de l’edifici que es va realitzar el 1827. El 1974 es decideix recuperar la decoració original, que era en blanc i negre, però per evitar la foscor del negre es repinta en verd. En el 2003 s’ha restaurat la volta de l’altar major amb la tècnica de l’esgrafiat, així podem observar les característiques de la decoració barroca primitiva.

La capella de la Comunió, de estil neoclàssic, comença a construir-se el 1775, quan l’església està acabada. Es disposa de forma perpendicular a aquesta i presenta, al l’igual que ella, una planta de creu llatina amb capelles laterals i una cúpula central en el creuer.

L’orgue Grenzing de l’església de la Santa Creu de Pedreguer s’inaugura el dia de Sant Bonaventura de 1997 dissenyat per l’arquitecte Simon Platt.

*nereides: nimfa de mar formada per un cos de dona i una doble cua de peix.
*amorets: figura d’un nen nu i amb ales que representa l’amor humà.
 FONT: Pedreguer, memòria d'un poble.
Castell de l'Ocaive

Castell de l'Ocaive

Si bé s’ha testimoniat l’ocupació del penyal des de l’edat del bronze, les estructures arquitectòniques que podem trobar al seu punt més alt daten d’època medieval (s. XIII-XIV). Es tracta de les restes d’una torre quadrangular que tindria al menys una planta superior, amb un contrafort atalussat sobre el penya-segat i amb la porta d’accés oberta al sud, on hi havia una altra habitació (aljub primer, magatzem després) de planta lleugerament trapezoïdal que conserva l’arrancada de la volta rebaixada amb què estaria coberta. Des del castell les vistes són imponents, el que evidencia la seua ubicació estratègica per al control del territori. En un nivell inferior, cap a l’est, es conserva un aljub de planta rectangular i grans dimensions, construït en època andalusina (s. XII-XIII).

Les restes existents tenen la categoria de Bé d'Interés Cultural.

Masia Fortificada de l'Albardanera

Masia Fortificada de l'Albardanera

Es tracta d'una gran casa de camp remodelada i actualment habitada com a lloc de residència estiuenca privada, situada un terreny pla en les proximitats del Montgó, concretament a la partida de l'Albardanera, de la qual rep el nom. Es desconeix l'època de la seua construcció però pel llenguatge neoclàssic empleat es podria datar de la segona meitat del segle XIX.

És una fortificació de planta rectangular i amb dues o tres altures. Aquesta construcció ha sigut reformada i ara sols queden algunes de les seues antigues construccions defensives que han quedat intactes, així com també just a la dreta de la torre principal podem observar el riurau, construït amb pedra tosca que respon a les masies i cases pròpies de la comarca, i que dóna l'accés principal a la masia. També disposa d'un altre porxe cobert per una parra i que es troba davant de la façana principal. En el seu interior una de les parts queda organitzada al voltant d'un pati interior.

Molinets de Vent

Molinets de Vent

Els Molinets se situen enmig de la vall que forma la Sella i la muntanya de Pedreguer. Es tracta de dos molins de vent destinats en origen a la mòlta del gra per a l'alimentació humana.

Els molins tenen les mateixes característiques constructives, són de planta circular i lleugerament troncocònics, però de diferent mesura, un és més alt que l’altre i tenen les parets de pedra i una grossària de més de metre i mig. Els dos són contemporanis i podem donar com a bona la data de construcció de 1850 que figura a la llinda de la porta del més menut.

En l’interior es dividien en tres plantes: la inferior, que servia per a emmagatzemar el gra i arreplegar la farina del fariner en sacs, on es localitza l’única porta d’accés; la cambreta, situada entre la planta inferior i la superior, i el terra de la qual era de bigues de fusta, i que servia per a guardar els estris del molí, dormir, etc.; per últim, la sala superior, que era el principal espai de treball, on es trobavala maquinària, les moles, etc. Amb el pas del temps, però, s'han perdut tant la maquinària com la divisió interior dels espais.

Actualment, gràcies a la rehabilitació efectuada l'any 2016, és possible visitar-los per dins, per a la qual cosa cal sol·licitar prèviament la clau a la Policia Local o a la Casa de la Cultura.

Eventualment, s’hi realitzen excursions i visites guiades.

Jardí Mediterrani de l'Albarda

Jardí Mediterrani de l'Albarda

La Finca de l'Albarda és un jardí d'espècies autòctones fundat el 1990 per iniciativa de la Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM). Destaca per la seua bellesa al llarg de l'any i pel fet d'estar gestionat per criteris d'estricta sostenibilitat.  La seua qualitat natural i paisatgística ha estat reconeguda amb el premi Magíster de Paisatgisme 2002 de la Universitat Politècnica de València.

És possible visitar-lo diàriament.

Més informació en la pàgina web del Jardí de l'Albarda.

Fullet: http://notengocoche.com/d/891151203786112988

 

L'Hort de l'Alè

L'Hort de l'Alè

Es tracta de les instal·lacions d'un projecte de la fundació Christian-Marc Olmos Vente per a la promoció de la sostenibilitat en l’aspecte ecològic, etnològic i solidari. Està constituït per una antiga casa de camp de la dècada de 1830 rehabilitada, juntament amb diversos edificis de caràcter agrari, també restaurats, com ara un riurau, un fornet per a escaldar raïm i una de les poques estufes de pansa que queden a la Marina Alta.

És possible consultar-ne més informació en el web de la Fundació Christian-Marc Olmos Vente.

Els Pòrxens

Els Pòrxens

Es tracta d’una construcció de finals del segle XIX, consistent, com el seu nom indica, en dos porxes elaborats amb teula de ceràmica, bigues de fusta i pilars de ferro. La finalitat de la construcció fou proporcionar una cobertura al mercat municipal, que s'hi celebrava i celebra setmanalment cada dissabte. En aquest sentit, antigament hi hagué porxes semblants als municipis de Benissa, Dénia i Pego, però en l’actualitat només perduren els de Pedreguer. Entre els dos porxes, a la part de la plaça Major, s'ubica una font, apta per al consum humà, restaurada el 1990.

Actualment els Pòrxens acullen activitats de tota mena al llarg de la setmana i, especialment, els caps de setmana, alhora que són un punt important de sociabilitat local.

 

Edifici de l'Ajuntament

Edifici de l'Ajuntament

Es troba a la plaça del municipi i es tracta d’un edifici amb formes neoherrerianes, resultat de la reforma realitzada l’any 1958. Respon perfectament a l’arquitectura franquista.

Coves

L'entorn muntanyenc de Pedreguer, juntament amb les particulars característiques geomorfològiques de la zona, expliquen l'existència al municipi de nombroses coves, avencs i cavitats de diversa naturalesa.

Cova del Randero: aquesta cova presenta troballes d'època neolítica i anualment s'hi desenvolupen excavacions arqueològiques, les quals han permés constatar-ne l'ocupació des d'època prehistòrica. No és possible visitar-la com a conseqüència dels treballs d'investigació que s'hi realitzen.

Cova del Comte: en aquesta cavitat s'han realitzat diverses troballes corresponents al paleolític superior, és a dir, de fa aproximadament entre 24.000 i 25.000 anys. La gran importància de les troballes realitzades es deu a la presència, a les parets de la cova, de gravats amb formes geomètriques i zoomorfes, així com la recuperació de diverses plaquetes gravades, gens comuns per al periode indicat. Anualment s'hi desenvolupen excavacions arqueològiques, per la qual cosa no és possible accedir-hi.

 

Cova de l'Ocaive: situada al peu de la penya homònima coronada pel castell, rep per això també el nom de cova del Castellet. Utilitzada històricament com a corral, fou igualment l’amagatall del Sabateret de la Llosa, un dels bandolers que habitaren la zona durant el segle XIX.

     

Cova de les Miqueles i l’Ombrereta: ubicada en la part obaga de la Munanya Gran, es tracta d’una petita cova, les Miqueles, i una canalització subterrània culminada en una font, l’Ombrereta, que subministrava aigua als habitants de Pedreguer, salvant el barranc amb un xicotet aqüeducte. És una zona molt visitada tradicionalment per Pasqua. 

Cova del Tambor: es troba molt pròxima al poble, concretament en un tossalet al qual és possible acceir des del parc del Patronat. Al marge del barranc del Càfer, aquesta cova és un lloc tradicional de visita per part de la jovenalla local.

Cova de les Mamelles: és un avenc d'uns deu metres. La disposició de les estalactites del primer tram li atorguen una denominació metafòrica per la semblança amb la part del cos.

Cova de la Penya del Cingle: es localitza als peus dels espadats d'una gran roca, dominant el tram final del barranc de les Fonts. La cova presenta una boca aproximadament triangular, amb uns 6 m d'amplada. L'altura està sobre els 4 m i disminueix a mesura que ens hi endinsem. Té una profunditat de 6 m i presenta una galeria lateral, en un nivell inferior. 

Covetes del Barranc del Càfer: són tres les xicotetes cavitats que es localitzen en el massís calcari que tanca el barranc del Càfer pel sud i que obliga d'alguna manera a dividir en dos ramals el curs de la depressió. Sobre una primera paret vertical es produeix una terrassa amb forta pendent cap el barranc; al llar de la base de la següent paret vertical se situen les tres covetes.

Cova de la Penya Calenta: aquest assentament es localitza en la balma d'una paret rocosa de color rogenc, totalment orientada al sud, per la qual cosa el nivell d'insolació és molt alt, cosa que n'explica el nom. 

Coveta del Barranc de les Fonts: la coveta es diposa en una paret rocosa vertical. Als peus d'aquesta hi trobem una terrassa abancalada i antigament conreada. La cavitat està orientada al sud i el seu nivell d'insolació és molt alt. La boca és més o menys triangular i el seu interior és de forma cónica.

Avenc de Pedreguer

Avenc de Pedreguer

L'avenc de Pedreguer, també anomenat "clot del Lirio", va produir-se l'estiu del 1982, com a conseqüència del col·lapse càrstic d'uns terrenys agrícoles situats a la partida del Campell. El forat resultant, d'uns 80 m de fondària (per bé que una vintena quedaren coberts pel material col·lapsat, està inclòs en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 65/2006.

Actualment és habitual que hi aflore l'aigua en temps d'importants plogudes.

Es recomana molta precaució a l'hora de visitar-lo i no superar, en cap cas, la tanca que l'envolta.

Clot de l'Alberca

Clot de l'Alberca

El clot de l’Alberca està ubicat a un lloc on les vistes són reduïdes per la vegetació existent al seu voltant. És un brollador d’aigua natural que es posa en funcionament quan hi ha fortes pluges, la qual cosa indica que els aqüífers estan plens. Segons l’estudi realitzat per mitjà del Model Digital de Terreny, la profunditat del clot seria de 4.5 metres, però també es parla que podria arribar fins als 12; en canvi el seu diàmetre és de 25 metres. Aquest clot dóna inici al barranc de l’Alberca, que s’uneix amb els barrancs de la Cova, Bo, de la Parra i del Moro creuant Ondara i enllaçant-se amb el barranc de la Fusta o del Marx, fins que desemboca entre la punta dels Molins i la punta de l’Estanyó, entre els municipis costaners dels Poblets i Dénia.

                                                                                                Fotografia 15 Març de 2017
L'Abeurador

L'Abeurador

Aquest monument que es troba ubicat en una de les entrades principals del municipi. Fou construït l’any 1958 i la seua principal funció era subministrar aigua per a consum humà i animal.

Mercat dels dissabtes i Rastre

Mercat dels dissabtes i Rastre

Al mercat dels Pòrxens, que se celebra setmanalment els dissabtes de matí almenys des del segle XVII, és possible trobar-hi tota mena de productes d’alimentació, roba i complements, tèxtil de la llar, etc.

En canvi, el Rastre del polígon industrial, que té lloc els diumenges de matí, ofereix també productes diversos, com ara antiguitats, mobles, basar, regals, joguets, etc.

Mirador de Mirabarques

Mirador de Mirabarques

Es tracta d’un monument d’estructura metàl·lica que sosté una plataforma semicircular de fusta. Fou construït al cim de la muntanya Monte Pedreguer que des de 1998 ens dóna l’oportunitat de gaudir de meravelloses vistes de gran part de la Marina.

Trinquet Municipal de Pilota

Trinquet Municipal de Pilota

Es tracta d’un edifici per a la pràctica de la pilota valenciana, construït l'any 1976, amb una forma rectangular, parets blanques i terra de ciment. El trinquet compta amb tres posicions per al públic assistent: les escales, amb una gran visió del camp; una xicoteta llotgeta per als més atrevits, i per últim la galeria, que psosibilita veure les jugades des d'una perspectiva més alta.

Les partides professionals de pilota tenen lloc cada dissabte de vesprada. Pot trobar-se'n més informació en el web de la Fundació de Pilota Valenciana.

Dipòsit d'aigua

Dipòsit d'aigua

L’edifici va ser construït l'any 1879 als peus de la Muntanya Gran i a la part alta del municipi, per tal d'abastir d'aigua corrent el municipi. L’any 2001 es va buidar per realitzar-hi treballs de manteniment, el que permeté descobrir l’espectacular interior de l'edifici, compost per 24 pilars que subjecten unes arcades fetes amb rajola. El dipòsit té una capacitat de 3.205.000 litres d’aigua. Actualment s’abasteix dels pous de la zona de l’Ocaive i encara compleix perfectament la funció per a la qual va ser bastit.

 

 

Capella del Sant Crist del Calvari

Capella del Sant Crist del Calvari

La també anomenada "capelleta de Sant Blai" va ser construïda en la segona meitat del segle XVIII i és situa a la part alta del municipi. Estava dividida en la nau i el cambril, però el 1892 es va afegir el porxe que cobreix l’entrada. S’hi han realitzat diverses restauracions, l’última de les quals el 1992, a causa d’un incendi. A la capella es celebren al llarg de l'any diverses festivitats locals, com ara la de Sant Antoni, el 17 de gener, amb la benedicció dels animals, o la de Sant Blai, el 3 de febrer, amb el porrat, concerts, balls i el repic de la campaneta. També acull alguns dels actes religiosos de la Setmana Santa, ja que a la vora es troba el Calvari.

Casa Municipal de Cultura i Glorieta de la Creu

Casa Municipal de Cultura i Glorieta de la Creu

Antigament fou l’edifici que donava entrada al poble i va començar a construir-se l’any 1882 amb una finalitat escolar, que mantingué pràcticament fins a la dècada dels noranta del segle XX. Amb tot, al llarg dels seus més de cent anys d'història ha complit funcions diferents: el 1939, per exemple, quan algunes classes van ser ocupades per presos de la localitat, o als anys 70, quan fou la seu de diversos col·lectius del municipi. Actualment, després de la reforma de què fou objecte el 1994, acull la Biblioteca Municipal, l'Escola i Conservatori Municipal de Música, sales d’exposicions, algunes oficines tècniques municipals, etc.

Just davant de la Casa Municipal de Cultura trobarem la Glorieta de la Creu, un espai obert de jardí amb una font al centre.

Parc del Patronat

Parc del Patronat

Es tracta d’un parc, en el qual podem trobar una plaça amb una font i jardins que l’envolten, una àrea infantil i un edifici de serveis. També disposa d’unes petites rutes d’excursions, àrea de pícnic i camp de petanca. El nom del Patronat es relaciona amb la creació del Patronat Parroquial de Sant Bonaventura, l’any 1958, per a la construcció, per part de la parròquia de la Santa Creu de Pedreguer, d'un espai recreatiu i cultural per a la joventut. Es va demanar l’ajuda econòmica popular i el 1967 es van comprar els terrenys, però el projecte mai va arribar a fer-se realitat. Fou amb l'entrada al segle XXI que finalment l'Ajuntament va habilitar els terrenys per al seu aprofitament per part de la ciutadania.

Política de privacitat: En compliment d'allò establert en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de Desembre, de Protecció de Dades de caràcter Personal l'informem que les seues dades personals, recollides a través del formulari, es guardaran en un fitxer propietat de l'Ajuntament de Pedreguer i únicament serviran per a fer-li arribar l'actualitat municipal.

Registra't al nostre NEWSLETTER i rebràs les últimes notícies del municipi al teu correu electrònic.

Podràs donar-te de baixa en qualsevol moment.


3 + 1 =

Ús de cookies de pedreguer.es

El lloc web de l'Ajuntament de Pedreguer fa ús de cookies pròpies i de tercers per a millorar-ne els serveis i l'experiència d'ús de l'usuari. Si continueu la navegació, entenem que accepteu la nostra política de cookies.

ACEPTAR