Coves

L'entorn muntanyenc de Pedreguer, juntament amb les particulars característiques geomorfològiques de la zona, expliquen l'existència al municipi de nombroses coves, avencs i cavitats de diversa naturalesa.

Cova del Randero: aquesta cova presenta troballes d'època neolítica i anualment s'hi desenvolupen excavacions arqueològiques, les quals han permés constatar-ne l'ocupació des d'època prehistòrica. No és possible visitar-la com a conseqüència dels treballs d'investigació que s'hi realitzen.

Cova del Comte: en aquesta cavitat s'han realitzat diverses troballes corresponents al paleolític superior, és a dir, de fa aproximadament entre 24.000 i 25.000 anys. La gran importància de les troballes realitzades es deu a la presència, a les parets de la cova, de gravats amb formes geomètriques i zoomorfes, així com la recuperació de diverses plaquetes gravades, gens comuns per al periode indicat. Anualment s'hi desenvolupen excavacions arqueològiques, per la qual cosa no és possible accedir-hi.

Cova de l'Ocaive: situada al peu de la penya homònima coronada pel castell, rep per això també el nom de cova del Castellet. Utilitzada històricament com a corral, fou igualment l’amagatall del Sabateret de la Llosa, un dels bandolers que habitaren la zona durant el segle XIX.

Cova de les Miqueles i l’Ombrereta: ubicada en la part obaga de la Munanya Gran, es tracta d’una petita cova, les Miqueles, i una canalització subterrània culminada en una font, l’Ombrereta, que subministrava aigua als habitants de Pedreguer, salvant el barranc amb un xicotet aqüeducte. És una zona molt visitada tradicionalment per Pasqua. 

Cova del Tambor: es troba molt pròxima al poble, concretament en un tossalet al qual és possible acceir des del parc del Patronat. Al marge del barranc del Càfer, aquesta cova és un lloc tradicional de visita per part de la jovenalla local.

Cova de les Mamelles: és un avenc d'uns deu metres. La disposició de les estalactites del primer tram li atorguen una denominació metafòrica per la semblança amb la part del cos.

Cova de la Penya del Cingle: es localitza als peus dels espadats d'una gran roca, dominant el tram final del barranc de les Fonts. La cova presenta una boca aproximadament triangular, amb uns 6 m d'amplada. L'altura està sobre els 4 m i disminueix a mesura que ens hi endinsem. Té una profunditat de 6 m i presenta una galeria lateral, en un nivell inferior. 

Covetes del Barranc del Càfer: són tres les xicotetes cavitats que es localitzen en el massís calcari que tanca el barranc del Càfer pel sud i que obliga d'alguna manera a dividir en dos ramals el curs de la depressió. Sobre una primera paret vertical es produeix una terrassa amb forta pendent cap el barranc; al llar de la base de la següent paret vertical se situen les tres covetes.

Cova de la Penya Calenta: aquest assentament es localitza en la balma d'una paret rocosa de color rogenc, totalment orientada al sud, per la qual cosa el nivell d'insolació és molt alt, cosa que n'explica el nom. 

Coveta del Barranc de les Fonts: la coveta es diposa en una paret rocosa vertical. Als peus d'aquesta hi trobem una terrassa abancalada i antigament conreada. La cavitat està orientada al sud i el seu nivell d'insolació és molt alt. La boca és més o menys triangular i el seu interior és de forma cónica.