Es presenten els resultats de la quarta campanya d’excavació a la cova del Comte de Pedreguer

El dijous 26 de gener tingué lloc la presentació la presentació pública dels resultats de la 4a campanya d’excavació de la cova del Comte de Pedreguer, que va desenvolupar-se entre els dies 17 i 28 d’octubre gràcies al finançament de l’Ajuntament de Pedreguer, la Fundació CIRNE i la Diputació d’Alacant, amb la col·laboració del Museu Arqueològic i Etnogràfic J. B. Soler Blasco de Xàbia. A l’acte assistiren l’equip arqueològic responsable de l’excavació, juntament amb l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, representants de la corporació municipal i José Antonio López Mira, cap de servei de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric de la Delegació Territorial d’Alacant de la Generalitat Valenciana.

Prèviament als treballs d’excavació d’aquesta campanya, al juny de 2016, la cova fou objecte d’una sèrie de tasques d’adaptació per tal de facilitar el treball arqueològic. Així, s’hi van muntar passarel·les metàl·liques i estructures de fusta que han permés excavar la cavitat més còmodament i sense fer malbé els nivells prehistòrics. Atés el volum i el pes dels materials, i per la dificultat d’accés a la cova, el trasllat es realitzà per mitjans aeris, gràcies a la col·laboració de l’helicòpter i del personal tècnic del Consorci Provincial de Bombers i del Servei d’Emergències, de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana, de la Brigada de Serveis Municipals, del Museu de Xàbia i de l’empresa ATES.

Els treballs d’aquesta 4a campanya han tornat a centrar-se en la sala d’entrada a la cova, concretament en la boca de la galeria d’accés a la part més profunda de la cavitat. En la 1ª campanya va excavar-se en la zona més interior de la cova, on se situa la major part de l’art rupestre paleolític, però una activitat continuada en eixa sala podria produir danys als gravats i a les pintures existents, per la qual cosa es va decidir, a partir de la segona campanya, traslladar l’excavació a la sala d’entrada.

Per tal d’optimitzar els resultats del treball arqueològic, la documentació de plànols i de les restes s’ha realitzat per mitjà de la fotogrametria geo-referenciada. Aquest procés permet obtenir imatges 3D d’alta resolució i localitzar en un plànol tridimensional cadascun dels objectes apareguts a la cova. D’aquesta s’ha encarregat l’empresa d’arqueologia Arpa Patrimonio S.L.

Si l’anterior campanya arqueològica permeté el descobriment, entre d’altres elements, d’una nova mostra d’art parietal (la representació, incisa sobre el mur de la cavitat, d’un cavall), l’excavació duta a terme enguany a la zona de la base de l’esmentat gravat, per tal de relacionar la manifestació artística amb els nivells estratigràfics d’ocupació propis del Paleolític superior, ha permés el descobriment d’una àmplia zona intacta que previsiblement aportarà, en futures campanyes, més informació sobre el període indicat. A més, l’excavació d’aquests nivells permetrà relacionar-los amb els del sondeig realitzat l’any 2015, quan es prengueren mostres de carbó vegetal per tal d’obtenir-ne datacions absolutes mitjançant la tècnica del Carboni 14, datacions que s’han realitzat enguany.

Les tres mostres de carbó extretes de la cavitat han estat enviades a un laboratori de Miami (Florida, EUA) especialitzat en el processament d’aquests materials, cosa que ha estat possible gràcies al patrocini de la Diputació d’Alacant. Les cronologies resultants han estat les següents: 12.410 +/- 40 BP (anys abans del present), 790 +/- 30 BP i 160 +/- 30 BP. La cronologia més alta confirma l’ocupació de la cavitat en les últimes etapes del Paleolític superior, mentre que les més baixes es relacionen amb l’ús de la cova com a corral per al ramat.

Durant la 4a campanya d’excavació s’han recuperat abundants materials arqueològics, s’han obtingut noves mostres de carbó vegetal i sedimentàries per a posteriors anàlisis als laboratoris. Encara que la investigació encara es troba en un estadi preliminar, l’equip arqueològic ha avançat que sembla evident que la cova degué tenir una ocupació humana intensa. A partir de les mostres òssies, es documenta una interessant i variada fauna. Entre les restes dels animals salvatges que han aparegut cal destacar una dent de hiena. També hi ha una àmplia gama d’utillatge lític, fonamentalment de sílex, i de closques de mol·luscs marins, alguns amb perforacions per a ser utilitzats com elements d’ornament.

Sobretot, però, cal destacar l’excepcional troballa d’una altra plaqueta de pedra amb art moble incís. Es tracta de la representació gravada de la silueta del cap d’un cavall, concretament del front, les orelles i la zona de la crinera. Aquesta plaqueta presenta unes característiques similars a les de trobada en la campanya de 2015 i a les de les representacions incises sobre les parets de la cavitat.

A més dels directors de l’excavació arqueològica, J. A. Casabó, J. de D. Boronat, J. Bolufer, M. A. Esquembre i P. Costa, també han participat en el projecte d’estudi de la cova l’especialista en fauna Alfred Sanchis i l’antracòloga Iolanda Carrión. Enguany hi han col·laborat els estudiants i voluntaris Ferran Lloret i Abel Balbastre, de la Universitat de València, i José D. Navarro, José A. Cañadilla i Francisco J. Sáez, del Centre Associat de la UNED d’Elx.

Pròximament, com és habitual, la Casa Municipal de Cultura acollirà la xerrada de l’equip arqueològic per donar a conéixer a la ciutadania de Pedreguer les interessants troballes proporcionades per aquest singular jaciment en la 4a campanya d’excavació.