Pedreguer demana que s’informe als membres de la Junta Rectora del Montgó de la postura del parc respecte al Tren de la Costa
L’alcalde lliura un informe elaborat pel Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits desfavorable al traçat suggerit pel Ministeri
L’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, va sol·licitar aquest dimarts a la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó que informe tots els seus membres de la postura que l’administració responsable del paratge (la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, a través del Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits) té al respecte del traçat del Tren de la Costa.
Ferrús, que va mostrar-se sorprès del fet que una qüestió tan important en relació amb el parc no haguera estat tractada en cap reunió anterior, va recordar que existeix un informe signat pel cap de servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits que, entre les diferents alternatives de traçat proposades pel Ministeri en l’Estudi Informatiu de febrer de 2015, es manifesta favorable a la 3A (que discorre en paral·lel a l’AP-7, resulta el més raonable des del punt de vista econòmic i ambiental, i obté una millor puntuació en l’estudi del Ministeri) i desfavorable a la 3C (la preferida inexplicablement pel Ministeri, tal com consta en la proposta de traçat feta pública el 2016, atés que presenta una pitjor puntuació que la 3A i, a més, pot afectar negativament el parc natural i incrementar el cost de l’obra).
L’edil, que va fer entrega de l’esmentat informe a l’organisme, va adjuntar-hi també les diferents mocions aprovades pels ajuntaments de Pedreguer i Gata, i les al·legacions particulars i col·lectives presentades a la proposta de traçat del Ministeri, entre les quals figuren les reclamacions de Fundem i de l’Associació en Defensa del Territori de la Marina Alta.
En resposta a la petició de Ferrús, el president de la Junta Rectora, Joan Sala, va comprometre’s a tractar el tema en la propera reunió, monogràfica si calguera, i a fer arribar la informació a tots els membres de l’òrgan.
La sessió serví també per a tractar la problemàtica de la massificació de la cova Tallada, l’habilitació del far del cap de Sant Antoni com a centre d’interpretació de la reserva marina o la presència al parc de porcs senglars i d’espècies invasores de flora.