La cova del Randero estarà exposada al MARQ fins a novembre de 2026

El Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) ha inaugurat aquest dilluns, 22 de desembre, al seu hall principal, l'exposició Rituals de pastors. Canibalisme i enterraments a la Cova del Randero (Pedreguer), V–III mil·lenni a. C., una mostra que dóna nova llum sobre les pràctiques funeràries i simbòliques de les comunitats neolítiques que van habitar el nord de la província d'Alacant fa més de 5.000 anys. Una inauguració que ha comptat amb la presència de l'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús; el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro; la directora regional d'Alacant-Centre de Banc Sabadell, Ana Ponsoda; el director gerent de la Fundació CV MARQ, Josep Albert Cortés; el director del MARQ, Manuel Olcina, i els comissaris de l'exposició, Consuelo Roca de Togores i Jorge A. Soler, també director del Mubag.

La mostra presenta de forma “didàctica i rigorosa” el context dels rituals practicats per xicotets grups de pastors neolítics que van ocupar la cova en diferents fases, tal com explicava durant la presentació Consuelo Roca de Togores. Una exposició que sintetitza els resultats de 15 anys d'investigacions arqueològiques desenvolupades a la Cova del Randero, del 2007 al 2021, al llarg de catorze campanyes d'excavació impulsades pel MARQ. Així, en una primera etapa, durant el Neolític mitjà, la cavitat va ser utilitzada com a refugi estacional per al bestiar i com a espai de processament de carn. No obstant això, al Neolític final, entre el IV i el III mil·lenni abans de Crist, la cova va adquirir un ús funerari, vinculat a complexes creences sobre la mort i el dol.

El recorregut expositiu s'articula al voltant d'una acurada selecció d'una trentena de peces arqueològiques, entre les quals destaquen un crani utilitzat com a relíquia, un conjunt excepcional de 17 puntes de fletxa, possiblement pertanyents a un carcaix, així com un gran recipient ceràmic d'ús multifuncional i, com a peça central, la mandíbula d'un infant d'entre 7 i 8 anys, amb clares evidències de manipulació antròpica després de la mort. Es tracta del primer cas documentat de canibalisme neolític a la Comunitat Valenciana, l'estudi del qual ha permès identificar diferents tractaments del cos que els investigadors interpreten com a pràctiques rituals lligades al dol i a les creences funeràries. I és que, segons han explicat els comissaris, les marques observades no responen ni a un context de fam ni a un episodi de violència, sinó al que defineixen com a endocanibalisme selectiu, una pràctica simbòlica que implicaria la ingesta ritual de restes humanes pertanyents al mateix grup.

Durant la seua intervenció, Jorge A. Soler va subratllar que els resultats d'aquesta investigació, presentats públicament el 2024, s'emmarquen en un context cultural àmpliament documentat a altres jaciments europeus contemporanis. "El que està passant ací, a la Cova del Randero, no és canibalisme per gana ni per violència; és un canibalisme que, eufemísticament, hem anomenat canibalisme per amor", va afirmar el comissari de la mostra. Una expressió que resumeix la hipòtesi dels investigadors: pràctiques rituals destinades a mantenir l'enllaç emocional i simbòlic amb els morts, integrant-los d'alguna manera a la comunitat dels vius.

L'exposició es completa amb dos audiovisuals que documenten els treballs de camp i de laboratori mitjançant fotografies, vídeos i il·lustracions que recreen diferents escenaris neolítics, així com un model fotogramètric en 3D que permet recórrer virtualment l'interior de la cova. Tot això es presenta amb un disseny expositiu cuidat realitzat per l'arquitecta Rosa de Luz. Un projecte pluridisciplinar que al llarg de tots aquests anys ha comptat amb la participació de més de 90 voluntaris, entre estudiants i especialistes, així com el suport institucional de l'Ajuntament de Pedreguer, la Diputació d'Alacant, la Fundació CV MARQ i la Fundació Banc Sabadell, que també ha donat suport a l'edició d'un catàleg monogràfic, la publicació del qual està prevista per al proper 11 de juny.

En la seua intervenció, l'Alcalde, Sergi Ferrús Peris, a banda d'agrair l'enorme oportunitat que el MARQ dóna per visibilitzar una part important del patrimoni de Pedreguer i la implicació i la passió demostrada per part dels comissaris de l'exposició i tot el seu equip que durant quasi 4 legislatures han estat treballant a l'estiu a Pedreguer, així com el suport de la Diputació i la Fundació MARQ, ha mostrat la predisposició de l'Ajuntament a continuar donant suport "a tot allò que enaltisca el patrimoni, la ciència i la investigació a Pedreguer", afegint que la cova té prou potència estratigràfica per continuar-hi actuant, i suggerint que un molt bo colofó de l'exposició seria recalar a Pedreguer o, fins i tot, estudiar la musealització de la cova.

[Fotos de l'exposició: MARQ]