Es restaura la Font de la Glorieta
L’Ajuntament de Pedreguer va decidir intervindre a la font de la Glorieta per tal de netejar-la i arreglar-la. Es tracta d’una font ornamental situada en el centre del jardí, formada per una bassa de pedra treballada, un pilar prismàtic central d’obra amb la base també de pedra, damunt una estructura amb columnes sinuoses i dos plats de ferro fos, coronada per una figura de Neptú. El déu romà està dret i amb un peu avançat, aixafa i amenaça amb un trident un monstre marí. La pedra de la bassa és de colors beix, gris i negre, amb vinces blanques, que recorda el marbre.
L’estructura de ferro fos presenta una decoració en baix-relleu formada pel bust d’un home amb els cabells llargs i bigots que porta la típica gorgera plegada de la noblesa renaixentista; una cistella calada plena de fruits, flors i fulles; una roseta en el centre d’una estrella; el cap d’una dona amb cintes i garlandes; i flors que recorden les margarides.
Ara per ara, ens falta informació sobre l’any que es va construir la Glorieta de la Creu o la font, tampoc de l’autor del projecte o altres aspectes semblants. Podem partir de la premissa que la font ornamental no es va fer abans de 1887, ja que aquest any es va inaugurar el dipòsit i la xarxa d’aigua potable que abastia les fonts públiques de Pedreguer. A més a més, el jardí deu haver-se construït a finals del segle XIX ja que s’ubica en la zona de l’eixample de Pedreguer, enfront del Col·legi de Sant Tomàs d’Aquino que va començar a alçar-se el 1882. Aquest edifici, que es coneix com les Escoles Velles, ara és la seu de Casa de Cultura. Això va comportar la urbanització dels carrers dels voltants, com ara, l’actual Gabriel Miró (popularment c/ dels Arbres), el del Col·legi o el del Rector Salvador Ferrandis, també anomenat “magatzems” pels nombrosos establiments relacionats amb la comercialització de la pansa. En aquest nou espai també es van realitzar infraestructures culturals com els teatres Serrano o Lola Millanes i una plaça de bous.
A la Glorieta, a més de la font ornamental, n’hi havia una altra d’aigua potable. Sabem que algunes fonts d’aquesta xarxa d’aigua potable van anar construint-se a finals del segle XIX i al llarg del segle XX. La font d’abastiment d’aigua de la Glorieta se situava en l’extrem nord del jardí, damunt el muret de tanca i s’accedia a ella des del carrer. La majoria d’aquestes fonts van perviure fins la construcció de la xarxa d’aigua potable feta entre 1965 i 1967, que va permetre l’arribada de l’aigua a cada casa del poble.
La font ornamental va tindre una remodelació que la va dotar de nous sortidors i d’il·luminació. Segons el cronista local J. Server això es va fer el 1968, va publicar unes línies sobre aquest fet a “Efemérides bienales” en la revista de Festes de Sant Bonaventura de 1969.
La plaça enjardinada i els elements que la integren estan catalogats com a Bé de Rellevància Local (BRL), concretament com a Espai Etnològic d’Interès Local. La font centenària necessitava una intervenció de manteniment, neteja i posada en valor. En general presentava una grossa crosta calcària com a conseqüència de l’acció de l’aigua que afectava les parts de pedra i ferro. A més, patia alguns desperfectes causats pel pas del temps, acumulació de brutícia en general, l’afecció dels agents meteorològics o la intervenció humana. La bassa de pedra tenia filtracions, alguns morters estaven deteriorats, faltaven algunes boquetes dels sortidors i, dels existents, alguns estaven deteriorats o embossats. Els repintats de la part metàl·lica eren abundants i, a vegades, no deixaven veure els detalls de la decoració.
La intervenció en la font de la Glorieta ja s’ha dut a terme entre el 9 de gener i el 3 de març de 2023. Resumidament, l’obra ha tingut els següents passos: neteja mecànica a base de raspalls i aigua per tal de treure la crosta calcària però sense afectar els buixardats de la pedra, però ha sigut manual en els racons on no arribaven els raspalls. També s’han emprat productes químics en alguns sectors. Substitució dels morters deteriorats. Supressió de les restes d’un grafit. Arreglament del mecanisme que manté el nivell de l’aigua de la bassa i de la caixa de metall que el protegeix. Eliminació de les nombroses capes de pintura, emprimació amb una nova capa de pintura anti-humitats i aplicació de pintura gris fosc. Realització de noves boques de bronze que formen els sortidors, per tal de substituir les que falten. Adequació del cablejat elèctric existent i col·locació de llums LED.
Els treballs de neteja han estat a càrrec dels germans Juan Tomàs i Pere Noguera González, especialistes en el treball de la pedra i, Vicent Fornés Vives, ha muntat la nova il·luminació. Aquesta restauració ha implicat diverses àrees i ha estat coordinada per les regidores d’aigua, serveis municipals i patrimoni.
