El peñón del Ocaive

CASTELLANO

La estratégica situación geográfica del peñón del Ocaive y su fácil defensa, marcada por impresionantes acantilados, han hecho que se haya ocupado desde la prehistoria. En la cumbre del peñasco se documenta un poblado de la edad del bronce que estaba en activo alrededor del año 1000 a.n.e. De esta época cabe destacar la existencia de un horno metalúrgico asociado a un molde de fundición para fabricar puntas de flecha.

También se constata la presencia de un asentamiento de época íbera (s. VII-VI a.n.e.) y otro de época romana, pero de los cuales no se han encontrado estructuras, solo materiales cerámicos.

El castillo medieval nace en la época andalusí (s. XII – 1ª mitad del s. XIII), dominaba un amplio territorio donde se situaban las alquerías de Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles, Gorgo y el rafal Abenaxoch. Este territorio es el origen del actual término municipal de Pedreguer.

La fortaleza del Ocaive controlaba el valle de la Llosa, una vía importante en época romana que continuará siéndolo en la medieval. Ese camino comunicaba la capital Daniya (Dénia) con las tierras del sur de la taifa.

De la fortificación andalusí cabe destacar la existencia de un gran aljibe de planta rectangular que podría ser la base de una torre. Está separado y en una cota inferior respecto del castillo feudal.

VALENCIÀ

EL PENYAL DE L'OCAIVE

L’estratègica situació geogràfica del penyal de l’Ocaive i la fàcil defensa, marcada per impressionants espadats, han fet que haja estat ocupat des de la prehistòria. En el cim de la penya s’hi documenta un poblat de l’edat del bronze que estava en actiu al voltant de l’any 1000 a.n.e. D’aquesta època cal destacar l’existència d’un forn metal·lúrgic associat a un motlle de fosa per a fabricar puntes de fletxa.

També es constata la presència d’un assentament d’època ibera (s. VII-VI a.n.e.) i un altre d’època romana, però del quals no s’han trobat estructures, sols materials ceràmics.

El castell medieval naix en l’època andalusina (s. XII – 1ª meitat del s. XIII), dominava un ampli territori on se situaven les alqueries de Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles, Gorgo i el rafal Abenaxoch. Aquest territori és l’origen de l’actual terme municipal de Pedreguer.

La fortalesa d’Ocaive controlava la vall de la Llosa, una via important en època romana que continuarà sent-ho en la medieval. Aquest camí comunicava la capital Daniya (Dénia) amb les terres del sud de la taifa.

De la fortificació andalusí cal destacar l’existència d’un gran aljub de planta rectangular que devia ser la base d’una torre. Aquest està separat i a una cota inferior respecte el castell feudal.

ENGLISH

THE ROCK OF OCAIVE

The strategic geographical situation of the rock of Ocaive and its easy defense marked by impressive cliffs, have been the major factors in the occupation of this site since prehistoric times. There are records of an active Bronze Age settlement around the year 1000 B.C.E. at the summit of the rock. From this period, it is worthy to mention the existence of a metallurgical furnace associated to a casting mould used in the manufacturing of arrowheads. We could also verify the presence of an Iberian period settlement in the VII-VIII centuries B.C.E. and a Roman one, although structures of both these eras have not been found except for only some ceramic remains.

The medieval castle originates from the Moorish period (XII century and the 1st half of the XIII century). The castle dominated a wide area which comprised the farmsteads of Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles, Gorgo and the Rafal of Abenaxoch. This territory is the origin of the actual municipality of Pedreguer.

The fortress of Ocaive controlled the valley of la Llosa, a very important route in Roman times which was also used in the medieval period as it was the road communicating Daniya (Dénia) with the southern territories of the Taifa.

Regarding the Moorish fortress, we should highlight the existence of a rectangular-shaped, big water reservoir that may have been the base of the tower as it is situated in a lower level and separated from the rest of the feudal castle.